"DAS KLAINA PRINS" - SAINT EXUPÉRY - Kapitelen 22 - 27

 Kapital 22 (Dudikadua)      

Kapitel Dudikaduara 

 

-- Gut dien, sagenis das klaina prins. 

-- Gut dien, sagenis das xanjerman

-- Vat du makenas ier? sagenis das klaina prins. 

-- Ik selektas di pasajiren in paken ov mila, sagenis das xanjerman. Ik sendas di trainen dat des transportas, esas zu das dirext, esas zu das leva. 

 

I un traine rapid luminated, grauvenun als tordenver, makenis skuteli das kabin ov das xanjerman.  

 

-- De esas zer in asten, sagenis das klaina prins. Vat de serxas?

-- Das man ov das lokomotiv, lui proper, non das saperas.  

 

I grauvenis, in sens inversed, un duara traine rapid luminated.  

-- De alredas retornas? demandis das klaina prins... 

-- De non esas das sama, sagenis das xanjerman.  Esas un kambia. 

-- De non esis felise, der vo de esis? 

-- On non esas jame felise der vo on esas, sagenis das xanjerman. 

 

I grauvenis das tordenver ov un triara traine rapid luminated. 

 

-- De persekutas di unara pasajiren? demandis das klaina prins. 

-- De non persekutas nixt ov nixt, sagenis das xanjerman. De dormas in das, or dan de gapenas.  Sola di kinden presas di nazen tegen das glas. 

-- Sola di kinden saperas vat de serxas, sagenis das klaina prins. De perdas das timp for un pupet ov xifon, i das diverdenas zer important, i vis on des das prendas, de skridas...   

-- De esas geluked, sagenis das xanjerman.  

 

 

 

 

 

 

 

 

    Kapitel 23 (Dudikatria)

Kapitel Dudikatriara 

 

-- Gut dien, sagenis das klaina prins. 

-- Gut dien, sagenis das butiker.  

 

Esis un butiker ov pilulen perfekted dat akalmas das durst. On uzetas una for setman, i on non sentas mer das nodigia zu trinki. 

-- Perke du vendas deza? sagenis das klaina prins. 

-- Esas un grot economia ov timp, sagenis das butiker. Di eksperten makenis di kalkulasionen. On ekonomas pentadeka tria minuten for setman. 

-- I vat on makenas mit deza pentadeka tria minuten? 

-- On makenas vat on volas...  

 

“Ik, se sagenis das klaina prins, vis ik abis pentadeka tria minuten zu spendi, ik spasiros dulsmin zu un sors... “   

 


    Kapitel 24 (Dudikakatra)

Kapitel Dudikakatrara  

 

Vi esis in das oktara dien ov das maina pane in das dezert i ik abas auded das istoria ov das butiker trinkun das lasta drop ov das maina rezerv ov akua:  

-- Aa, sagenis das klaina prins, esas zer bela di daina rekordien, men ik ankora non reparis das maina avion, ik non abas nixt mer zu trinki i ik esus felise, anke mir, vis ik povus spasiri dulsmin zu un sors!

-- Das maina frend, das foks, sagenis mir....

-- Maina klaina kompaner, alreadas non esas das kazo ov das foks!

-- Perke?

-- Perke on gonas mirti ov durst ... 

 

Zi non komprenis das maina rezonia, i zi mir respondis:   

-- Esas gut zu abi abed un frend, sama vis on gonas mirti... Ik esas zer felise zu abi abed un frend foks.... 

 

“Zi non mesuras das danjer, ik sagenis for mir proper. Zi jame abas nor unger nor durst. Un nidrig ov sun folstanas for dir...”

 

Men zi regardis mir i respondis bai das maina denkmin:  

 

-- Ik anke abas durst... serxu un brun...  

 

Ik makenis un geste ov fatik:  esas absurd zu serxi un brun, bai xans, in das imensite ov das dezert. Iedok, vi uns metis in spasiria. 

 

Ven vi abis spasired, durint stunden, in silens, das nait falis, i di sternen beginis zu se luminati. Ik des oversenis als in un drome, abun un nidrig ov feber, for kauza ov das durst. Di vorten ov das klaina prins dansis in das maina memoria:  

 

-- Du abas donk anke durst? ik demandis dir.

 

Men zi non respondis bai das maina kuestion. Zi simplemin sagenis mir: 

 

-- Das akua povas anke esi gut for das kuore...    

 

Ik non komprenis das zaina respons, men ik silensis... Ik saperis dat non nodigis zu lui kuestioni.  

 

Zi esis fatiked. Zi sitis. Ik sitis serka ov lui.  I, efter un silens, zi ankora sagenis:  

-- Di sternen esas zovel bela, for kauza ov un flor dat on non senas... 

 

Ik respondis “sikertmin” i ik regardis, sine parli, di rinken ov das sand unter das luna. 

 

.. Das dezert esas bela, zi adikis...

 

I esis prava. Ik alaveg lovis das dezert. On sitas na un dune ov sand. On non senas nixt. On non audas nixt. I iedok kilka tinga brilas in silens...  

 

-- Vat inbelas das dezert, esas dat das xelteras un brun in kilka part...   

 

 Ik esis surprized zu kompreni subitmin deza misterioz bril ov das sand. Ven ik esis un klaina garzon, ik abitis in un doma antik, i das legend rakontis dat un trezor esis der xeltered. Sikertmin, jame niman povis das diskoveri, nor sama, filaixt, niman das serxis. Men das xarmis das ala doma. Das maina doma xelteris un sekret in das fond ov das zaina kuore...  

 

-- Ia, ik sagenis bai das klaina prins, dat esas das doma, di sternen or das dezert, vat dat makenas das saina belisia esas invedibla !

 

-- Ik esas felise, zi mir sagenis, dat du esas in akordia mit das maina foks. 

 

Als das klaina prins adormis, ik lui prenis in das maina armen, i ik retornis bai das rut. Ik esis emosed. Mir paresis zu trageni un trezor fragil. Mir sama paresis dat non abis nixt mer fragil na das Erta. Ik regardis, bai das lixt ov das luna, deza fase pale, deza oken klozed, deza filen ov er dat skutelis bai das vind, i ik sagenis mir: “Vat dat ik senas der esas sola un skal.  Das mer important esas invedibla.” 

 

Als das saina lipen inter opened skisis un midel soridia, ik sagenis mir ankora: “Vat emosas mir in deza klaina prins adormed, esas das zaina fidelite for un flor, esas das imaj ov un roza dat brilas in lui als das flama ov un lamp, sama ven zi dormas...”. I ik lui divenis ankora mer fragil. Nodigas protekti di kandelen:  un nidrig ov vind povas des efasi... 

 

I, zo spasirun, ik diskoveris das brun bai das bornia ov das dien... 

 

    Kapitel 25 (Dudikapenta)

Kapitel Dudikapentara 

 

 -- Di manen, sagenis das klaina prins, se inrangas in di trenen, men de non saperas mer vat de serxas. Dan, de se inervas i spasiras in turnen. 

 

I zi adikis: 

-- Non esas vert  

 

Das brun dat vi abas diskovered non paresis als di altre brunen ov das Saara.  Di brunen Saarie esas simple otvorai skavated in das sand. Men deza paresis als un brun ov un vilaj.  Men non esis der nixt vilaj, i ik mir kredis dromun.  

 

-- Esas stranj, ik sagenis bai das klaina prins, ala esas prepared: das rolio, das kubel i das korde... 

 

Zi lakenis, zi tuxis das korde, zi makenis radi das rolio. I das rolio jemis als jemas un vekie vindvaizer ven das vind dormis for zer timp.  

 

-       Du audas, sagenis das klaina prins, vi akordis deza brun i das singas.  

 

Ik non volis dat lui abus zu makeni un eforsia: 

 

-- Kuitu mir makeni, ik lui sagenis, esas trop vegened for dir.  

 

Langsamin, ik liftis das kubel til das bord.  Ik das landis der, bine dirext.  In di maina oreken ik audis ankora das singia ov das rolio i, in das akua dat ankora skutelis, ik senis skuteli das sun.  

 

-- Ik abas durst ov deza akua der, sagenis das klaina prins, gebu mir zu trinki... 

 

I ik komprenis vat zi abis serxed!  

 

Ik liftis das kubel til di saina lipen. Zi trinkis, mit di oken klozed. Esis duls als un fiesta.  Deza akua esis bine mer dekat un aliment. Das esis borned ov das vegia unter di sternen, ov das singia ov das rolio, ov das eforsia ov di maina armen. Das esis gut for das kuore, als un gebenia.  Ven ik esis un klaina garzon, das lixt ov das arbore ov Kristbornia, das muzik ov das Mese ov das Midnait, das dulsia ov di soridien makenis zo ala das bril ov das Gebenia ov Kristbornia  dat ik resevis.  

 

-- Di manen in daina damoi, sagenis das klaina prins, farmas penta mila rozen in das sama Garden... i de non findas der vat de serxas... 

-- De non findas, ik respondis... 

-- I iedok vat de serxas povus esi finded in un sola roza or in un nidrig ov akua...

-- Sikertmin, ik respondis... 

 

I das klaina prins adikis:  

-- Men di oken esas blinden. Nodigas serxi mit das kuore.  

 

Ik abis trinked. Ik respiris gut. Das sand, bai das bornia ov das dien, esas ov das kolor ov das onig. Ik esis anke felise for kauza ov deza kolor ov miele. Perke ik abis zu suferi? 

 

-- Nodigas dat du gardas das daina promesia, sagenis mir dulsmin das klaina prins ki, niumin, si esis sited samen ov mir.  

-- Vat promesia?  

-- Du saperas... un muzeler for das maina ovsa... ik esas responsabla for deza flor!

 

Ik prenis aut ov das maina poxet di draften ov das maina dezin. Das klaina prins das oversenis i sagenis, lakenun:  

-- di daina baoben paresas un nidrig als kolen...

-- Oo!  

 

I ik dat esis zo orgolioz ov di baoben!  

 

-- das daina foks... di saina oreken... de paresas un nidrig als kornen... i de esas trop longen!   

 

I zi lakenis ankora.  

 

-- Du esas injust, klaina garzón, ik non saperis nixt dezini mit das eksepsion ov di boen klozed i di boen opened.  

-- Oo, deza gonos, zi sagenis, di kinden saperas. 

 

Ik skrablis donk un muzeler. I ik abis das maina kuore presed ven ik das lui gebis:  

-- Du abas projekten dat ik ignoras... 

 

Men zi non respondiis mir. Zi mir sagenis:  

-- Du saperas, das maina falia in das Erta, esos morgen das Aniverser. 

 

Dan, efter un silens, zi sagenis mir ankora:  

-- Ik falis just sirka ov ier... 

 

I zi bluxis.  

 

I niumin, sine kompreni perke, ik sentis un stranj tristia.  Iedok, un kuestion me okuris:  

-- Dan, non esis for xans dat, in das morgen ven ik dir kenderis, abas okta dienen, du dir spasiris, bai sola, bai mila milien ov ala abited rejionen! Donk, du esis retornun bai das punkt ov das daina falia?  

 

Das klaina prins bluxis ankora.  

 

I ik adikis, ezitun: 

 

-- Filaixt, for kauza ov das aniverser?  

Das klaina prins bluxis niumin. Zi non jame respondis bai di kuestionen men, ven on bluxas, deza bedoitas “Ia”, non esas prava ?  

 

-- Aa, ik lui sagenis, ik abas paora... 

 

Men zi respondis mir: 

-- Nau, du doveras arbaiti. Du doveras redeparti zu das daina maxin.  Ik espektos dir ier. Retornu morgen nait...  

 

Men ik non esis trankil.  Ik rekordis mir ov das foks. On riscas zu skridi un nidrig vis on se kuitas kaptivi...  

 

 

 

  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Kapitel 26  (Dudikaseksa) 

Kapitel Dudikaseksara 

 

Bai das kant ov das brun abis un ruin ov un vekie mauer ov sten. Ven ik retornis ov das maina verk, in das folgenie mitag, ik oversenis ov lange das maina klaina prins sited in das top ov das mauer, mit di jamben balansun.  I ik lui audis parlun:  

-- Men du non dir rekordas? lui sagenis. Non esas sama ier!

 

Un altre voiss lui respondis, sine dúbia, donk efter zi replikis:  

-- Ia, ia, esas bine das dien, men non esas ier das plase... 

 

Ik kontinis das maina vegia zu das mauer. Ik non senis nor audis niman. Iedok, das klaina prins replikis niumin: 

-- Sikert. Du senos vo beginas das maina trase in das sand. Du nodigas sola espekti mir der. Ik esos der deza nait.            

 

Ik esis bai duadeka meteren ov das mauer i ik kontinis zu non seni nixt.  

 

Das klaina prins sagenis ankora, efter un silens: 

-- Du abas un gut poizon? Du esas sikert dat du non makenos mir suferi zer long timp? 

 

Ik stopis, mit das kuore presed, men ik nixt non komprenis.  

-- Nau, gonu! zi sagenis... Ik volas desendi! 

 

Dan, ik lilis di maina oken zu das samen ov das mauer i ik makenis un spring! Das esis der, direkted zu das klaina prins, un ov deza serpenten galben dat vuns usidas in triadeka sekunden. Ik startis zu serxi for das maina pistol, ik beginis zu korsi men, mit das xum dat ik makenis, das serpent se kuitis dulsmin fali in das sand, als un jet ov akua dat mirtas, i sine grot asten, eskapis inter di stenen, mit un lejer larm metalik.  

 

Ik suksesis zu arivi bai das mauer just in timp zu risevi in di armen das maina klaina prins, pale als das sneg.             

-- Vat esas deza istoria?  Nau, du parlas mit di serpenten ?!  

 

Ik abis dezinroled das zaina eternel kaskol goldie. Ik lui abis slaped das frunte, i lui gebis zu trinki. I nau ik non odvazis mer nixt lui bedi. Zi regardis mir gravmin i lanseris di armen in turn ov das maina neka.  Ik sentis das zaina kuore lapenun als deza ov un klaina flugelin dat mirtas, von un skid ov karabin.  Zi sagenis mir:  

 

-- Ik esas kontent dat du abas finded vat mankis bai das daina maxin. Du povos donk retorni doma... 

-- Kome du saperas? 

 

Ik komis just for lui anonsi dat, tegen ala espektia, ik abis suksesed das maina verk!  

 

Zi non respondis nixt bai das maina kuestion, men zi adikis: 

-- Anke mir, sodien, ik retornas damoi...  

 

Efter, melankolik: 

-- Esas zer mer lange, zer mer difisila...  

 

Ik sentis bine dat okuris kilka tinga ekstraordiner. Ik lui presis in das maina armen als un klaina kind, i iedok mir paresis dat zi glisis vertikalmin zu un abiss sine dat ik povis nixt makeni for das preveni...

 

Zi abis un regardia serioz, perded zer lange: 

-- Ik abas das daina ovsa. I ik abas das kasa for das daina ovsa. I ik abas das muzeler...  

 

I zi soridis mit melankolia.  

 

Ik espektis long timp. Ik sentis dat zi se reanimis, pok bai pok: 

-- Maina gut garzon, du abis paora...  

 

Zi abis paora, sikertmin! Men zi sagenis dulsmin:  

-- Ik abos zer mer, deza nait...  

 

Un altre timp, ik mir sentis jelated, von das sentiment ov das ireparabla. I ik komprenis dat ik non suportis das idea ov non mer audi deza lakenia. Deza esis for mir als un sors in das dezert.  

-- Klaina garzon, ik volas ankora audi das daina lakenia... 

 

Men zi sagenis mir: 

-- Deza nait, abos un iar. Das maina stern se findos just in das top ov das plase vo ik falis, in das pased iar... 

-- Klaina garzon, non esas mer dekat un slext drome deza istoria ov serpent i ov miting mit das stern...  

 

Men zi non respondis bai das maina kuestion. Zi mir sagenis:  

-- Vat esas important, deza on non povas seni... 

-- Sikertmin... 

-- Esas kome for das flor. Vis du lovas un flor dat esas in un stern, esas duls zu regardi das siel, durint das nait.  Ala di sternen esas flored.  

-- Sikertmin... 

-- Esas kome for das akua. Deza dat du gebenis mir zu trinki esis kome un muzik, for kauza ov das rolio i ov das korde...du rekordas...das esis gut. 

-- Sikertmin...

-- Du regardos di sternen in das nait. Esas trop klain, damoi, for dat ik povus monstri dir vo esas das maina. Esas beser zo. Das maina stern, esos for dir un ov di sternen.  Dan, ala di sternen, du lovos zu regardi des... De esos ala daina frenden. I donk ik gonas makeni dir un gebenia...  

 

I zi lakenis ankora. 

 

-- Aa, klaina garzon, klaina garzon, ik lovas zu audi deza lakenia! 

-- Esos just das maina gebenia... esos kome for das akua... 

-- Vat du volas sageni mit deza?  

-- Das jente abas sternen dat non esas das sama. For kilka unen, dat voiajas, di sternen esas di gidien. For altre, de esas nixt mer dekat klaina lixten. For altre, dat esas saj, de esas problemen. For das maina man ov buziness, de esis golde. Men ala deza sternen se silensas. Du, abos sternen als niman abis... 

-- Vat du volas sageni mit deza?  

-- Ven du regardos das siel in das nait, perke ik abitos un ov deza, perke ik lakenos in un ov deza, dan esos for dir als ala di sternen lakenus. Du abos, for dir, sternen dat lakenas! 

 

I zi lakenis ankora. 

 

I ven du esas konsoled (on alaveg se konsolas) du esos kontent for abi kendered mir. Du esos alaveg maina frend.  Du abos vil zu lakeni mit mir. I du openos, kilka timpen, das fenster, zo, for das plezir... I di daina frenden esos amazed zu seni dir lakenun in timp dat du regardos das siel. Dan, du sagenos des: “Ia, di sternen, deza alaveg mir makenas lakeni!” I de kredos dir loko”. Ik dir abos makened deza skerzia... 

 

I zi lakenis ankora. 

--Esos als ik dir abis gebed, in timp ov sternen, un berg ov kloxen dat lakenas... 

 

I zi lakenis ankora. Efter, zi diverdenis serioz. 

-- Deza nait... du saperas... non komu... 

-- Ik non kuitos dir.

-- ik abos das aparenz ov senti mir slext... ik abos un nidrig das aparenz ov mirti.  Esas zo. Non komu zu seni, non esas vert... 

-- Ik non kuitos dir. 

 

Men zi esis preokuped. 

 

-- Ik sagenas dir deza... esas anke for kauza ov das serpent... Non nodigas dat das dir baitenas... Di serpenten, esas slext. Das povas baiteni for plezir... 

-- Ik non kuitos dir.  

 

Men kilka tinga lui resuris:  

-- Esas prava dat de non abas poizon for das duara baitenia...  

 

Deza nait ik non senis lui se plasi in veg. Zi se esis evaded sine larm. Ven ik suksesis zu lui ateni, zi vegis desided, mit stepen rapid. Zi sagenis mir sola: 

-- Aa, du esas der...

 

I zi prenis mir von das and. Men zi esis ankora preokuped: 

-- Du makenis slext.  Du gonas lamenti. Ik abos das aparenz ov esi mirted i deza non esos prava...  

 

Ik silensis mir.

-- Du komprenas. Esas zer lange. Ik non potas trageni deza korpe. Esas trop vegened. 

 

Ik silensis mir. 

-- Men deza esos als un vekie skal abandoned. Non esas triste di vekie skalen... 

 

Ik silensis mir.  

 

Zi se diskorajis un nidrig.  Men zi makenis ankora un eforsia: 

 

-- Esos gut, du saperas. Anke mir, ik regardos di sternen. Ala di sternen esos brunen mit un rolio inrosted. Ala di sternen mir gebos zu trinki...  

 

Ik silensis mir.  

 

-- Esos zer amuzint! Du abos pentasent milionen ov kloxen i ik abos pentasent milionai ov sorsen...   

 

Zi anke silensis, perke zi skridis.... 

 

-- Esas der. Kuitu mir makenu un step bai sola. 

 

I zi sitis, perke zi abis paora.  

 

Zi sagenis ankora:  

-- Du saperas... das maina flor... ik esas responsabla for das! I das esas zovel feble! I das esas zovel naiv.  Das abas katra dornen ov nixt, for das protekti tegen das velt...  

 

Ik sitis mir perke ik non povis mer standi. Zi sagenis: 

-- Esas deza... esas ala... 

 

Zi ezitis ankora un nidrig, dan zi standis. Zi makenis un step. Ik non povis movi. 

 

Non abis mer dekat un eklat galbe samen ov das zaina ankel.  Zi rimanis un moment imobil. Zi non kridis. Zi falis dulsmin als falas un arbore. Non sama makenis xum, von kauza ov das sand.  

 

 


 

Kapitel 27  (Dudikasepta)

Kapiel Dudikaspetara  

 

I nau, sikertmin, abas alredas seksa iaren... Ik non abis jame rakonted deza istoria. Di kameraden dat mir resenis, esis zer kontent zu seni mir levie. Ik esis triste, men ik sagenis des: “Esas das fatik...”. 

 

Nau, ik esas un nidrig mer konsoled. Esas for sageni... non kompletmin. Men ik saperas dat zi retornis bai das zaina planet, perke, bai das bornia ov das dien, in non findis das zaina korpe. Non esas un korpe zovel vegened.  I ik lovas audi di sternen in das nait. Esas kome pentamilionen ov kloxen...  

 

Men pasas un tinga ekstraordiner. Das muzeler dat ik abis dezined for das klaina prins, ik fergetis zu adiki das gurtelia ov leder! Zi non potos jame das ataxi bai das ovsa. Dan, ik demandas mir: “Vat esos pased in das zaina planet? Filaixt, das ovsa manjis das flor...”  

 

Iedok, ik sagenas mir: “Sikertmin non ! Das klaina prins klozas das flor, ala di naiten, in das zaina globe ov glas, i zi vigilas bine das zaina ovsa...”, Dan, ik esas felise. I ala di sternen lakenas dulsmin.  

 

Iedok, ik sagenas mir: “On esas distrakted, un timp or un altre, i deza folstanas! Zi fergetis, un nait, das globe ov glas, or dan das ovsa ekzitis sine larm durint das nait...”. Dan, di kloxen xanjas for lakrimen!  

 

Esas der un zer grot mister. For vuns dat anke lovas das klaina prins, als for mir, nixt in das univers esas similar vis, in kilka part, on non saperas vo, un ovsa dat vi non kenderas, abas, or non, manjed un roza... 

 

Regardu das siel. Demandu vuns: das ovsa, ia or non, abas manjed das flor? I vu senos als ala xanjas.  

 

I niman grot person non komprenos jame dat deza esas praviemin important!  

Deza esas for mir, das mer bela i das mer triste landxap in das velt. Esas das sama paisaj dat deta ov das paj presedent, men ik dezinis das ankora un timp mer for beser vuns monstri. Esas ier dat das klaina prins aparisis na erta, i efter disparisis.  

 

Regardu atentivmin deza landxap, for esi sikert ov das rekenderi, vis du voiajos un dien in Afrik, in das dezert. I, vis vu pasos der, ik vuns bedas, non astenu vuns, aspektu un nidrig just unter das stern!  Vis dan un kind komas bai vuns, vis zi lakenas, vis zi abas eren goldened, vis zi non respondas ven on lui kuestionas, vu devinos bine ki zi esas.  Dan, esu jentil!  Non kuitu mir zovel triste: skribu mir rapid rakontun dat zi retornis...   



No comments:

Post a Comment

Fernando Pessoa i das "MESAJ".

Fernando Pessoa bornis in Lisabon in 13 June 1888.  Poet portugeze.  Ven zi esis kind zi studis in un Skola Katolik Irlandie in Afrika ov Su...